time2act

Un llibre per a l'era de la desinformació

Les falsificacions sintètiques ja no són un joc: suplanten veus per buidar comptes, fabriquen proves, esborren testimonis i erosionen la confiança en tot allò que veiem. «time2act» recorre, en 114 capítols i tretze parts, com aquesta onada afecta l'energia, l'economia real, la ciència, la justícia, els mercats i la democràcia — i què hi podem fer, avui, cadascú de nosaltres.

La resposta que proposa és tan senzilla com poderosa: la prova d'existència. Una empremta digital calculada al dispositiu i ancorada en una transacció d'una blockchain pública demostra què existia i quan, sense revelar el contingut ni dependre de cap autoritat. Sobre aquesta eina neutral, el llibre construeix un full de ruta perquè persones, empreses i institucions recuperin la confiança.

Les tretze parts

1. El llenguatge de la confiança
2. La màquina energètica, revisitada
3. Les conseqüències, avui
4. Les solucions: IA i la capa de confiança
5. Cinc fronts contra les deepfakes
6. La confiança al servei del clima: crèdits, certificats i mobilitat
7. La prova d'existència a l'economia real: actius, béns, idees i institucions
8. Confiança per a la societat: persones, institucions, mercats i cultura
9. Confiança a les noves fronteres: ciència, cos, màquines i mercats
10. Quan tot es pot falsificar: identitat, imatge, veu i diners
11. El món físic no menteix: infraestructura, producte, treball i planeta
12. Confiança per a la democràcia: eleccions, institucions i participació
13. Actuar o no actuar

Descàrregues

Gratuït · Sense registre · CC BY-NC-ND 4.0

També el trobaràs en castellà i en anglès.

Una obra ancorada a la blockchain

Aquest llibre practica allò que predica: la seva edició inicial està certificada amb la mateixa eina que descriu — una empremta SHA-512 ancorada en una transacció d'una blockchain pública, que en fixa el contingut i la data de manera inalterable. En paraules de l'autor:

I, per ser didàctic amb allò que us mostrarem en aquesta obra, l'autor es podrà demostrar quan ell ho decideixi: l'edició inicial, amb el seu nom real, ha estat certificada a perpetuïtat a la blockchain en aquesta transacció.

Aquesta empremta i transacció corresponen a l'edició catalana; cada edició té la seva pròpia certificació. Vegeu també la de l'edició castellana i la de l'edició anglesa.

Si en algun moment l'autor volgués desvetllar la seva identitat, en tindria prou de mostrar el contingut de l'arxiu que dona exactament el mateix hash que s'ha certificat a la blockchain, perquè qualsevol persona del món —inclosos els perits informàtics— tingui la certesa de la integritat de la dada.

Tots els drets d'aquesta obra queden reservats en la mateixa certificació blockchain, que en fixa el contingut i la data de manera inalterable. Amb aquesta reserva feta, l'obra és lliure: qualsevol tercer pot utilitzar-la, citar-la o difondre-la sempre que en nomeni la font, time2act.info. I si algú no ho fa i pretén apropiar-se de l'obra, totalment o parcialment, tard o d'hora la blockchain demostrarà què es va escriure, i quan; i això n'hi haurà prou per desemmascarar-lo.

Aprendre i aplicar aquesta senzilla però poderosa combinació és el que ens permetrà combatre les mentides en l'entorn digital que condiciona els designis del món que ens ha tocat viure.

Qui és Kimèric?

En el silenci d'una pàgina que es regala a tot aquell qui tingui la inquietud de llegir-la, la veu de time2act és un intent de sacsejar la psique del món que ens ha tocat viure.

Puc ser present dins de cada línia i, alhora, absent de la portada. Aquesta reserva no és un joc de misteri, sinó la condició mateixa del projecte: en un llibre que tracta de creure les coses per com són i no per qui te les explica, l'autor tria no demostrar res de si mateix. L'argument s'ha de sostenir sol, com una estructura que ressona independentment de qui la sostingui.

La confiança que demana aquest llibre no recau en la signatura, sinó en allò que es pot verificar. Cada afirmació ve acompanyada de les seves fonts; cada capítol convida el lector a comprovar, no a creure. Qui llegeix és convidat a jutjar el text amb els seus propis criteris, com un científic que examina la mostra sense saber qui l'ha dipositada.

El silenci al voltant del nom és part del pacte: no s'hi busca notorietat, sinó una empenta col·lectiva cap a la veritat compartida. Si el que hi ha escrit és cert, ho és digui qui ho digui. I si no ho fos, cap signatura no ho salvaria.